Origens dels Balls de Diables
Els orígens més llunyans dels Balls de Diables cal cercar-los en els actes sacramentals de caire religió, característics de les processons de Corpus dels segle XII.
En aquestes escenificacions es representava la lluita constant entre el Bé i el Mal, exaltant les victòries dels primers sobre els darrers
El Bé, amb Sant Miquel, espasa enlaire i el seu exèrcit d'àngels (en tenim representacions pictòriques al interior de la Capella de Sant Antoni Abat a l'Hospital de l'Arboç, la Taula Romàntica al Museu Episcopal de Vic i d'altres)
Segons Joan Amades, il·lustre folklorista, en el segle XII, a Barcelona i en honor de les noces del compte Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d'Aragó, amb motiu de la tornada a Barcelona del rei Alfons el Magnànim després de la conquesta de Nàpols, sortiren diables en els actes que s'organitzaven per a commemorar aquests esdeveniments.
El primer coneixement del Ball de Diables al Penedès data de l'any 1450, en els actes de la Dada Corpus , en un ball que s'anomenava “ la Diablura ”.
És prou evident la relació dels Balls de diables en la celebració del Corpus, però, tot i sent el Penedès-Garraf una contrada amb una forta presència de balls de diables amb colles tradicionalment històriques, és Berga, el dia de Corpus, on es representa un acte anomenat “Les Maces”, en el qual els àngels maten els dimonis, aquest es un testimoniatge únic dels primers actes sacramentals a Catalunya.
Durant els segles XVII i XVIII a Vilafranca, Vilanova i Sitges sortien Diables en aquesta mateixa diada.
Fou en el segle XIX quan els Balls de Diables tingueren el seu període més lluït; potser aquesta empenta cal cercar-la en el canvi sofert en aquest ball arrel de la introducció dels “versos”, també anomenats “sàtires”. A partir d'aquest moment, aquesta manifestació històrica anà perdent el seu sentit purament religiós i agafà un caire satíric i burlesc.